Tens la més gran de les
ratllades mentals.
Ets una història ja
repetitiva.
Et mous com si res
t'importara,
com si la quaotidianitat no
anara amb tu i les ganes de veure'm de nou foren massa patètiques com per a que
se't passen pel cap.
Em portes boig. Em ratlles.
Em mareges i em fas sentir tot un desgraciat.
Al meu cap, sempre sona la
mateixa cançó.
El seu títol és el teu nom i
mai no arriba el seu fi.
Jo mateix la faig tornar al
principi.
Tan adictiva, tan
diferent, tan ratllada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada