Ominira

Música i veus en directe

Ahir, vaig gaudir d'una interpretació boníssima del gran musical rock: Jesucristo Superstar, a càrrec de l'Ateneu Musical de Manises.

Tots, o la gran majoria de les persones, especialment occidentals, coneguem la història que envolta el procés pel qual va passar Jesús de Nazaret, personatge bíblic cristià que va canviar la teologia fins aleshores, una vegada és traït per un dels dotze apòstols, de nom Judes, fins que reviu tres dies després de morir a la creu. Molts de nosaltres haurem vist l'adaptació de Mel Gibson o bé la gran quantitat de versions que s'han dut al cinema, al teatre o bé d'orella a orella, a la cultural popular i individualitzada. Però aquest musical..., aquest musical va molt més enllà de qualsevol història bíblica, de qualsevol hagiografia. Es tracta de rock pur. I a més, rock del bo, d'eixe que et fa estrepitar els óssos. Una iterpretació que em va semblar espectacular. Deixant a una banda el que significa la figura de Jesucrist per a la teologia cristiana, el musical reflecteix la història d'un home que va lluitar per les seues creences i que fou assassinat fa 1983 anys però exactament com a qui li lleven la vida després d'una llarga batalla a l'actualitat: per a uns un mentider i, per a d'altres..., un heroi.

 

Eternitat

NO PUC CREURE EN L'ETERNITAT DE LES COSES.

ETERN NOMÉS ÉS EL VOL,

L'ÚLTIM SOSPIR...,

L'ADÉU.

Dies i nits, nits i dies

 Després d'una setmana malalta, amb angines, febra i establent llaços sentimentals amb els medicaments..., tracte de tornar  a la quotidianitat. Torne a obrir facebook, demane apunts, retorne a la lectura de: Blanca como la nieve, roja como la sangre, envie correus, vaig a fer la compra, redecore l'habitació i escric, escric molt. Però, per alguna raó, irracional, la meua reeincorporació s'està fent un tant... avorrida. No ens equivoquem, m'agrada la meua vida, però també m'agrada canviar, descobrir, sentir l'adrenalina. Recorde. Dóne passes enrrere. Holanda, abril de l'any passat: paissatges meravellosos, educació i rodes de bicis. Tal vegada massa tranquil·litat, però només tal vegada. Torne encara més al passat: Roma. Clàssics, pasta i arquitectura, i els plors de la meua germana que no s'imaginava una ciutat tan "fosca", segons conta. La meua París. I dic meua perquè m'he endut una part de la seua ànima a la meua habitació en forma de pòster amb els noms d'alguns carrer emblemàtics. Amb vuit anys: dotze dies i dotze visites de mon pare al forn per a desdejunar-nos croissants, cada matí. I amb tretze: París i la Tour Eiffel i els Champs-Élysées i els Jardins de Luxemburg trencant a poqueta nit. I també Alemania i també no entendre cap paraula i sospirar i trobar an l'anglés la salvació. I viure en una andana amb sòl suau i lluent i la finestra al sobre meu i cada matí plena de pluja i màgia. 

           I ARA QUÈ?

Ara, voldria anar-me'n lluny, molt lluny fins oblidar-me del pas del temps, dels dies i les nits, de les nits i els dies.

 

El nostre amor

 

EL NOSTRE AMOR EVOLUCIONA A MESURA QUE LES NOSTRES VIDES AVANCEN I AÇÒ... AÇÒ ENCARA EL FA MÉS FORT.

Rodant... i rodant

INFERNO

M'agradaria moltíssim recomanar-vos aquest llibre... INFERNO, de Dan Brown (escriptor d'Àngels I Demonis I del Codi Da Vinci). No voldria contar-vos massa però sí he de dir que són més de 600 pàgines que gaudiran, especialment, els amants de Dante.
"Los lugares más profundos del Infierno están reservados para aquellos que se mantienen su neutralidad en épocas de crisis moral"-Dante.A, La Divina Comèdia.

Plena

 

EL LLOP ENAMORAT DE LA LLUNA MAI NO S'ADONÀ QUE ESTAVA PLENA DE CRÀTERS.

La Dama de les Camèlies

Demà última funció...

Avui, he pogut gaudir d'una adaptació de la meravellosa obra: "La Dama de les Camèlies", al Micalet, acompanyada dels meus JOVES Literaris València !!!!
Ens poden fer por les adaptacions, ens pot deixar una mica enrrere l'ús d'un simbolisme massa "incomprensible"..., però, he de dir, des del meu inexpert punt de vista però sí des de l'emoció d'una espectadora més, que realment, tot l'equip d'actors i actrius, des del primer a l'últim, tots essencials, m'han deixat bocabadada.
Una obra dinàmica, els personatges quasi no tenen temps per agafar aire, plena "d'ullades cap al passat" de la protagonista, tan imprescindible, ja que ens explica tots els perqués que la motiven. I, com a dona, només cal dir que m'ha impactat, encara més, com "la dona" pot arribar a ser tractada, a ser vista com una nina sexual i fàcil d'unflar i desunflar segons ler pertinències de la societat.

SIMBIOSI

Cal tindre prop gent que, realment, aporte a la teua vida el que necessites i, alhora, tu també pugues donar-li el que calga.
Es tracta d'una simbiosi perfecta.
A dies d'avui, puc somriure gràcies a aquest joc d'intercanvi. ‪#‎happySunday‬ ‪#‎feliçDiumenge‬ !!!

Viure, Sobreviure

Una imatge impactant.

De les més impactants que he vist, que m'he trobat.

Si cadascú analitzara les vegades que s'ha creuat amb algú, de nou, altra vegada, amb una persona del "passat" que feia temps que no veia o que, tal vegada, havies vist el dia anterior i ni tan sols has intercnaviat una mirada, un simple "hola".
És inevitable tindre situacions passades molt presents però cal saber distingir la línia que separa "recordar" i quedar-te tan aferrat als pensaments que no et deixe avançar.

Perdonar: és de persones valentes.

La roda sempre gira. El món canvia i mou les seues peces molt sobtadament. No ens quedem en el "ahir", lluitem per viure el "avui" i no solament per sobreviure.