Demà última funció...
Ens poden fer por les adaptacions, ens pot deixar una mica enrrere l'ús d'un simbolisme massa "incomprensible"..., però, he de dir, des del meu inexpert punt de vista però sí des de l'emoció d'una espectadora més, que realment, tot l'equip d'actors i actrius, des del primer a l'últim, tots essencials, m'han deixat bocabadada.
Una obra dinàmica, els personatges quasi no tenen temps per agafar aire, plena "d'ullades cap al passat" de la protagonista, tan imprescindible, ja que ens explica tots els perqués que la motiven. I, com a dona, només cal dir que m'ha impactat, encara més, com "la dona" pot arribar a ser tractada, a ser vista com una nina sexual i fàcil d'unflar i desunflar segons ler pertinències de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada