Moscú i les meues ganes

Tal vegada, sempre estimaré Moscú pel simple fet de desconèixer tot sobre aquesta. El primer impacte, la primera visió, la força irreversible del prejudici fa que tinga ganes i més ganes de descobrir-ho tot. No vull que em conten res, No vull que em parlen. No vull descobrir Moscú a través d'uns ulls que no siguen els meus. I després et parlaré, i si vols, inclús puc mormolar-te el que més estime. Et contaré la Plaça Roja al caliu de les teues galtes rogenques i em tornaré tendre i em tornaré imbècil i voldré tornar al punt de partida, al del desconcert arítmic de no saber res i estimar-ho.

Creant...

Escull qualsevol lloc per posar-me a escriure. Per agafar el meu propi full en blanc i véncer la por que jo mateixa he creat. Voldria donar ordre a les idees, deixar-les anar, fer-les nàixer i, si tot sura bé, donar-les vida. Qui voldria acompanyar la inseguretat? Deixar anar tots els estímuls... eixe és el següent pas.

Sospirs

Tinc la sensació que els exàmens mai no acabaran. Una data final no significa res més que tornar a començar. De vegades les coses comencen massa ràpid, inclús abans d'iniciar-se, el nostre pensament ja els dóna vida.

Voldria tornar als diumenge d'estiu. Diumenge de Plaça Rodona i milers de llibres, milions d'històries i pàgines per caminar.

Creuem els dits. Què tot passe ràpid i passe bé.

Malala Yousazfai

Malala... la llegenda.

Malala. Un nom oriental i preciós per a una adolescent que ha visgut tantes peripècies. Envoltada de conflictes interns i internacionals, la jove escull lluitar per la llibertat, per la llibertat de les dones.

       M'agradaria moltíssim recomanar-vos aquest llibre "biogràfic", i ho pose entre cometes perquè estic segura que el camí de Malala no acaba ni acabarà ací, entre un munt de pàgines, sinó que continuarà fent reflexionar el món sencer.

      Va regalar-me'n una dona plena de màgia que admire molt. De seguida, vaig saber que seria ,un llibre molt especial. I és que, no es tracta d'una història qualsevol sobre el món oriental i l'amenaça dels talibans, sinó que, alhora, ens adentrem en la vida d'una adolescent més i els seus sentiments i les seues aspiracions, i les seues ganes, per damunt de tot, d'apendre.

Tanmateix llegim les preocupacions de Malalaa envers les accions dels talibans, tanmateix els seus deliris d'adolescent.

       El que sí puc afirvar-mos és que es la vida de la Malala és una vida fràgil però molt, molt encesa.

Es moria de por

Abans de morir, Tulipa va col·locar les mans, una damunt l’altra, junt al seu pit. Sabia que s’acostava el moment.

Tenia el cap lleugerament inclinat cap a la dreta, on estava la finestra, oberta de bat a bat. Ho havia demanat ella amb un gest. No volia anar-se’n sense sentir l’aire acaronar la seua faç. “Perquè li recorda a la mar”, havia dit la seua filla.

Estaven les tres. Cap d’elles volia mirar-la. Feia massa por tornar la vista a aquell llit vell i desgastat i trobar sa mare morta, com si res. I és que, després de lluitar quatre anys envers el càncer, una vesprada de novembre, anava a vèncer-la.

Però Tulipa semblava forta, tot i que al seu interior, es moria també de por.

 

MENJA'T L'ART

Preparant JA les activitats del que fou el MENJA'T L'ART a Quart de Poblet! I parle en passat perquè aquest any tornem amb tantíssimes novetats que mai no tornaran a ser iguals. Sempre intentant millorar. Per la meua part, he de dir-vos, que les activitats literàries espere que puguen promoure l'àmbit literari en tots i totes vosaltres! Adelante que les dates ja no seran al septembre..., però no puc afegir res més! Encara hi ha massa idea solta! Donem via lliure a la imaginació, a l'art i ens el menje'm...

Criatures

Criatures sobrehumanes, sobrenaturals.
Criatures  que, quasi imperceptibles, poden fer sospirar, deixar anar alguna llàgrima i..., canviar el món.
Íntegrament. 

Ho faré

"ESCRIURÉ ALGUNA COSA SOBRE NOSALTRES. HO FARÉ.

1r premi Certamen Cristòfor Aguado

Amb moltíssimes ganes de poder veure la meua obra publicada al llibre de la XXVIII edició del Certàmen Literari Juvenil: Cristófor Aguado i Medina d'Aldaia.
La meua obra es titola: MINVANT, i vaig tractar de narrar-la amb paraules properes, sinceres i alhora molt intigrants... fins arribar al seu final, inesperat.
Vos contaré com surt aquesta experiència, en molt poquet de temps! Quines ganes!

Yourself

Has de convertir-te en la persona que tu mateixa crearíes per a aquest món.

Envers qualsevol obstacle, les estreles sempre brillarán per tu.

NU

            Sé que estàs ací. Puc sentir-te. Note el teu alé, és més gèlid del que em pensava. El batec del teu cor, és lent i parsimoniós i les teues passes són curtes i fermes. Tens una mena d’aura que t’envolta que et fa terriblement atractiva. Ets irresistible, increïblement encisadora.

            Comences a avançar en l’habitació. Estic sol. La meua dona acaba de marxar a dormir i les meues filles vingueren al matí. Ara només estem tu i jo i el tènue llum de la làmpada que torna, les parets blanquinoses, d’un groc ombriu. I em mires. Amb eixos ulls indescriptibles, perfectes, com dos entrepans de blanc i negre que em menjava  tan a gust. I jo et mire per primera vegada. I és una sensació realment estranya. El cos em tremola de dalt avall, tinc por i, alhora, vull llevar-te tota la roba.

            Paulatinament, arribes a la vora del meu llit. Seus al meu costat, em dones la mà. I jo, que encara estic atemorit, veig passar la meua vida en un instant. La meua infantessa als carrers de Badalona, junt a ma mare, la meua germana Blanca i mon pare el colombaire i la seua mort a la Plaça Barcelona amb tots els coloms i les molles de pa. I els capvespres de platja a Xàbia i l’arena mullada apegada al cos. Els colors del foc a l’horitzó i el meu primer amor i la flama inconsumible. La meua dona, que li diuen Adela, i el nostre casament durant una vesprada plujosa de gener. Als mesos va nàixer Roser, la nostra filla, menudeta i amb els cabells rossos i els ulls verds, com sa mare. I jo que me la mirava amb els ulls humits i l’emoció continguda cosa que després, amb Mariola, la segona, no em va passar. Vaig recordar, a més, les eixides nocturnes amb la meua amant, mai no va dir-me el seu nom però jo l’anomenava Marina ja que la seua mirada era blava i els seus besos feien gust de sal perquè sempre estava plorant. I, fins aleshores, no he tornat a tindre cap xicona, fins avui, que tu estàs ací amb mi i vaig a ser teu, per sempre.

            Per això, m’agafes l’altra mà i em lleves el llençol. I, de sobte, no puc evitar-ho i els meus ulls miren els teus pits redons i perfectes i només pense en com m’agradaria arrancar-te el camisó a mossos i acaronar-te els pits lentament.

            Amb un gest suau i tendre, et retire els cabells de la faç. Et toque la galta esquerra molt delicadament, estàs congelada. Pense en oferir-te tapar-te amb l’edredó, junt a mi, però sé que és massa tard..., el temps s’acaba.

            Només sé que ha arribat l’hora quan et desfàs de la teua bata blanca i la deixes caure al terra. Aleshores, la meua respiració s’accelera molt ràpidament, sent que el cor va a eixir-se del meu pit. Em lleves tota lla roba, i és que, no hi ha millor manera per a abandonar el món amb tu, la Mort, que ple de transparència, sense amagar res, completament..., nu. 

PRIMER PREMI NARRATIVA CURTA EN VALENCIÀ AUSIÀS MARCH  2015