Blanca como la nieve, roja como la sangre

No coneixia molt sobre aquest llibre i encara em fa por parlar d'ell. Per si pronuncie massa la seua sinopsi, per si retornen les veus dantesques o per si de cas, com una mena de malefici, es torna realitat.

I és que, jo que havia sortit d'una lectura intigrant sobre el Inferno de Dante a mans de Dan Brown, de nou, em retrobe amb Beatrice (tal vegada em persegueix, fent-me ombra o il·luminant-me, encara he de descobrir-ho). Tot i que, aquesta vegada, la meua Beatrice sofreix una malaltia i el seu Dante, de nom Leo, està perdudament enamorat de la seua clau al Paradís.

He estat aquests últims dies sotmesa a les forces de la mort. Situacions i realitats massa fràgils per a comentar-les per ací, que no poden ni tampoc deuen caure en la senzillesa d'un munt de paraules a aquest blog. A més, i aquesta situació és meua personalment, he viscut entre hospitals a causa d'un "problema a la sang" que va resultar, després de proves i proves mèdiques, que tot estava perfecte. Supose que aquests moments difícils m'han portat a trobar al llibre una mena de peça catastròfica per a un trencaclosques que, avui dimecres, no he pogut completar. Semblava que tot el que envolta la meua realitat s'haguera tornat, de cop i volta, d'acord per a fer-me pensar i tornar a pensar en la delicadesa dels éssers humans..., la fràgil vida.

Canvis ferotges

 Vaig creure que seria una lectura horitzontal, fàcil, sobre els canvis a l'adolescència (ja sabeu, el tòpic literari juvenil...) i, només tal vegada, una mica melancòlica i m'he trobat amb una novel·la especial, plena, fins i tot, de màgia.