Partisc de la ràbia salvatge que sempre t'ha caracteritzat.
Partisc dels teus ulls, eixa mirada penetrant,
partisc i em parten els vespres de tardor i l'olor a mullat,
i a branques mullades.
Em trenquen des de dins, records i memòries,
tots estos moments que encara estan per ocorrer i que mai no esdevindran realitat
Perquè són massa íntims i glacials,
com l'hivern
que ja s'acosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada