He tingut el plaer de veure: R&J a
la Sala Off de València interpretada per un dels grups que allí aprenen
l'art dramàtic, entre ells amics/es meus a qui els dóne la meua més
sincera enhorabona.
 |
| Música i veus en directe |
Pel camí, durant el passeig pel llarg Àngel Guimerà, comentàvem
què ens trobariem ja que, l'única cosa que coneixiem de l'obra que en
minuts gaudiriem era que, els nostres preuats, Romeu i Julieta, es
convertirien en jugadors de futbol. I, de nou, les adaptacions em feien
por. Va tornar aquest pànic a l'experimental que, de vegades, m'atrapa.
Però vaig decidir no caure a les seues mans. Vaig fer bé. I és que, fins
i tot, ho vam passar realment mal. Vam sentir el dolor, la inseguretat i
la ràbia dels personatges. La mort de Mercutio fou tristíssima i l'amor
incontrolable de Romeu i Julieta tota una odissea. Romeu, a voltes dona
i a voltes home, i amb Julieta passant d'actor a actriu, de samarreta a samarreta, d'equip a equip.
"Juliet, when we made love you just to cry..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada